Quins són els motius que porten a una persona a voler ser monitora d'un esplai? Ho ignoro, sincerament, i tampoc em treu la son aquesta qüestió. Cada persona justifica les seves accions a la seva manera, i no em preocupen ni ocupen les racionalitzacions individuals ni les passions internes de cada qual.
El que si que em preocupa, i per tant també m'ocupa, és si monitores i monitors ténen present quina és la finalitat de l'esplai. No d'un esplai concret sinó de l'esplai com a agent arrelat a la nostra societat. O en altres termes: l'educació és la finalitat o el mètode? ¿L'esplai és una entitat educativa en el temps de lleure o és un agent social transformador que actúa a través de l'educació?
Com es defineixen els esplais, si és que es defineixen? Fent un breu repàs d'alguns idearis d'esplais trobem les següents afirmacions: l'esplai Totikap és una "entitat sense afany de lucre que des del 1988 educa en valors a infants i joves en el temps del lleure per tal d'aconseguir la transformació social."; els monitors de l'esplai Boix "creiem que l’esplai és la nostra eina per transformar la societat" mitjançant la socialització, l'educació i la diversió; l'esplai Buenoyqué "basa su práctica educativa en la libertad, el diálogo y la participación, y fomenta unos valores encaminados a propiciar el cambio social"; l'esplai GER sorgeix "en un context de lluita a favor dels nostres drets fonamentals i, com a raó de ser fundacional, es proposà dur a terme la seva activitat cultural en el més ampli sentit de la paraula per tal de sensibilitzar l'opinió pública en la perspectiva de recuperar i desenvolupar de manera plena les nostres llibertats democràtiques i nacionals en un marc de progrés econòmic, d'igualtat social i de pau"; i a l'esplai El Carrer "creiem que l'esplai és una eina de transformació social que a partir de les activitats que oferim amb l'educació en el lleure permet que els nens i les nenes siguin capaços de trencar amb el rol que la societat els dóna".
Si bé és cert que altres esplais no fan referència explícita al concepte transformació social, la gran majoria, sinó tots, esmenten la funció social de l'esplai i defensen l'acció educativa com a força implicada a la xarxa social local.
D'altra banda, els esplais acostumen a organitzanitzar-se en federacions, una de les quals és Esplac, que agrupa a més de 100 esplais al territori del principat. Aquesta federació es defineix com una "associació de persones i d’entitats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social i amb la transmissió dels valors laics i progressistes des de la promoció de l’associacionisme, l’educació en valors, l’activisme social i la participació." i el primer dels objectius generals de la federació és "promoure la transformació social a través d'una educació integral i alliberadora". Finalment, a l'ideari de l'MLP (Moviment Laic i Progressista), constituït entre altres entitats per Esplac, hi trobem la següent afirmació: "el moviment laic està compromès en un impuls de canvi de la societat i d’aquest compromís se’n deriva una presa de posició crítica i transformadora sobre la societat establerta".
Fet aquest repàs, reitero la meva pregunta: l'objectiu de l'esplai és social o pedagògic? L'educació és la finalitat o és el mètode? Per a mi la resposta és evident, i els idearis semblen confirmar-ho: la finalitat d'un esplai és incidir a la societat, canviar-la, transformar-la; i l'àmbit en el que actúen, a través del qual incideixen a la societat, és l'educatiu, el pedagògic.
Es tracta de l'eterna confusió entre subjecte i objecte. El primer és la persona, l'element, sobre el qual actuem. En el cas dels esplais són els infants i joves (i els pares i mares i els propis monitors també). El segón és la finalitat, els motius, els objectius que ens mouen a actuar sobre el subjecte. Per als esplais és la voluntat de transformar la societat, o més vagament, la voluntat d'un món millor. I dic confusió a consciència: crec que a efectes pràctics la majoria d'esplais o bé no fan distincions entre un i altre o bé assimilen directament l'objecte al subjecte, o bé , més alarmant, neguen l'objecte. El mateix succeix a les federacions i al propi MLP. Potser a l'ideari s'explicita contundentment l'objecte del col·lectiu, però aquest esdevé paper mullat si la realitat pràctica no ho reflecteix.
En què em baso per afirmar que aquesta confusió és real? En la pròpia realitat: l'ínfima existència de formació orientada als objectius socials dels esplais; l'absència de debat en el sí dels esplais i de les federacions sobre com incidir i transformar la societat realment; les pràctiques orientades de cara a la galeria mediàtica i política per part de les federacions; les activitats mancades de rerefons social, polític o cultural dutes a terme massa sovint per masses esplais;...
És necessari un replantejament col·lectiu de la funció social dels esplais, del nostre mètode pedagògic i de la nostra posició a la xarxa de moviments socials. És necessari un debat sobre l'acció política i social dels esplais, sobre les mancances, les limitacions i els avantatges de l'àmbit pedagògic en el qual actuam. Però sobretot, és necessari que cada monitora mantingui un diàleg amb si mateixa sobre els motius pels quals educa una colla d'infants i joves a través d'uns valors determinats. Ja ho he dit a l'inici.: a mi no em treu la son els motius que té cada monitora per ser-ho, em treuria la son no saber quins són els meus.
El que si que em preocupa, i per tant també m'ocupa, és si monitores i monitors ténen present quina és la finalitat de l'esplai. No d'un esplai concret sinó de l'esplai com a agent arrelat a la nostra societat. O en altres termes: l'educació és la finalitat o el mètode? ¿L'esplai és una entitat educativa en el temps de lleure o és un agent social transformador que actúa a través de l'educació?
Com es defineixen els esplais, si és que es defineixen? Fent un breu repàs d'alguns idearis d'esplais trobem les següents afirmacions: l'esplai Totikap és una "entitat sense afany de lucre que des del 1988 educa en valors a infants i joves en el temps del lleure per tal d'aconseguir la transformació social."; els monitors de l'esplai Boix "creiem que l’esplai és la nostra eina per transformar la societat" mitjançant la socialització, l'educació i la diversió; l'esplai Buenoyqué "basa su práctica educativa en la libertad, el diálogo y la participación, y fomenta unos valores encaminados a propiciar el cambio social"; l'esplai GER sorgeix "en un context de lluita a favor dels nostres drets fonamentals i, com a raó de ser fundacional, es proposà dur a terme la seva activitat cultural en el més ampli sentit de la paraula per tal de sensibilitzar l'opinió pública en la perspectiva de recuperar i desenvolupar de manera plena les nostres llibertats democràtiques i nacionals en un marc de progrés econòmic, d'igualtat social i de pau"; i a l'esplai El Carrer "creiem que l'esplai és una eina de transformació social que a partir de les activitats que oferim amb l'educació en el lleure permet que els nens i les nenes siguin capaços de trencar amb el rol que la societat els dóna".
Si bé és cert que altres esplais no fan referència explícita al concepte transformació social, la gran majoria, sinó tots, esmenten la funció social de l'esplai i defensen l'acció educativa com a força implicada a la xarxa social local.
D'altra banda, els esplais acostumen a organitzanitzar-se en federacions, una de les quals és Esplac, que agrupa a més de 100 esplais al territori del principat. Aquesta federació es defineix com una "associació de persones i d’entitats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social i amb la transmissió dels valors laics i progressistes des de la promoció de l’associacionisme, l’educació en valors, l’activisme social i la participació." i el primer dels objectius generals de la federació és "promoure la transformació social a través d'una educació integral i alliberadora". Finalment, a l'ideari de l'MLP (Moviment Laic i Progressista), constituït entre altres entitats per Esplac, hi trobem la següent afirmació: "el moviment laic està compromès en un impuls de canvi de la societat i d’aquest compromís se’n deriva una presa de posició crítica i transformadora sobre la societat establerta".
Fet aquest repàs, reitero la meva pregunta: l'objectiu de l'esplai és social o pedagògic? L'educació és la finalitat o és el mètode? Per a mi la resposta és evident, i els idearis semblen confirmar-ho: la finalitat d'un esplai és incidir a la societat, canviar-la, transformar-la; i l'àmbit en el que actúen, a través del qual incideixen a la societat, és l'educatiu, el pedagògic.
Es tracta de l'eterna confusió entre subjecte i objecte. El primer és la persona, l'element, sobre el qual actuem. En el cas dels esplais són els infants i joves (i els pares i mares i els propis monitors també). El segón és la finalitat, els motius, els objectius que ens mouen a actuar sobre el subjecte. Per als esplais és la voluntat de transformar la societat, o més vagament, la voluntat d'un món millor. I dic confusió a consciència: crec que a efectes pràctics la majoria d'esplais o bé no fan distincions entre un i altre o bé assimilen directament l'objecte al subjecte, o bé , més alarmant, neguen l'objecte. El mateix succeix a les federacions i al propi MLP. Potser a l'ideari s'explicita contundentment l'objecte del col·lectiu, però aquest esdevé paper mullat si la realitat pràctica no ho reflecteix.
En què em baso per afirmar que aquesta confusió és real? En la pròpia realitat: l'ínfima existència de formació orientada als objectius socials dels esplais; l'absència de debat en el sí dels esplais i de les federacions sobre com incidir i transformar la societat realment; les pràctiques orientades de cara a la galeria mediàtica i política per part de les federacions; les activitats mancades de rerefons social, polític o cultural dutes a terme massa sovint per masses esplais;...
És necessari un replantejament col·lectiu de la funció social dels esplais, del nostre mètode pedagògic i de la nostra posició a la xarxa de moviments socials. És necessari un debat sobre l'acció política i social dels esplais, sobre les mancances, les limitacions i els avantatges de l'àmbit pedagògic en el qual actuam. Però sobretot, és necessari que cada monitora mantingui un diàleg amb si mateixa sobre els motius pels quals educa una colla d'infants i joves a través d'uns valors determinats. Ja ho he dit a l'inici.: a mi no em treu la son els motius que té cada monitora per ser-ho, em treuria la son no saber quins són els meus.
2 comentaris:
Jo crec que podriem deixar de proclamar la transformació social i seguir educant com ho estem fent, ja que és una funció molt vàlida per la societat en decadència que tenim.
Potser si. Podriem canviar els respectius idearis dels esplais i deixar de dir que volem canviar el món, que simplement eduquem per posar parxes individuals a una societat en decadència, i que la nostra motivació per a educar es redueix a formar nens i nenes que, quan creixin, tindran una sèrie de valors que mai podran arribar a experimentar. Però ei, que aquests nens i nenes seran crítics, això si. Potser tant com nosaltres!
Ah, i incloure un apartat annex a l'ideari en el que hi digui que ja ens fa el pès una societat en decadència, que ens està bé. Total, a nosaltres la misèria no ens toca tant d'aprop.
Amb tots els respectes, no entenc com pot ser que algú que diu que vivim en una societat en decadència no vulgui fer res per canviar-la.
Publica un comentari a l'entrada