Des dels carrers i carrerons de Karcelona, aquest curs 2oo7-2oo8 apareix en escena l'Esplaieta. La dissidència educativa ja té publicació pròpia. Amb edicions bimensuals i en format din-A5, la revista pretén ser una eina de contrainformació i de debat sobre qüestions pedagògiques i socials, especialment aquelles que toquen de més a prop la particular esfera de l'associacionisme educatiu.
Darrera de l'Esplaieta no hi ha cap federació, cap entitat que n'englobi a d'altres, simplement monitors i monitores de base que busquen crear contrapoder en un àmbit social, el dels esplais i caus, cada vegada més mancat de criteri, de llibertat d'acció i de sentit transformador. Conseqüentment, la revista és plenament autogestionada i autofinançada.
El número 0, corresponent als mesos d'agost i setembre, ha tingut una tirada de 50 exemplars impresos i en funció de l'acceptació que rebi es valorarà la possibilitat d'incrementar les còpies. Podeu demanar-ne a amunikelehendakari@gmail.com . La versió en pdf. per a la seva distribució on-line està en procés.
Sense més, us oferim un extracte d'un dels articles d'aquest número zero:
"Sempre hem estat conscients de la importància de l’educació en un context de llibertat, abans que en un basat en la instrucció o l’adoctrinament. L’educació és un procés que es centra en desenvolupar una individualitat pròpia, i no un pacient ciutadà-consumidor esclau del treball, autòmat professional que paga els seus impostos i/o acaba sent moralista enganyat. No ens enganyem, les idees vigents avui dia referents a educació ofeguen el creixement natural dels infants. L’escola ja fa temps que ha mort, el rapte de la infància és un fet constatat. L’inconformisme social creix i la institució escolar no sap abordar les noves situacions que emanen d’una societat desdibuixada, que l’assetja amb la seva diversitat.
Posats que també acceptem que la família autoritària és un camp de cultiu de problemes psicològics individuals, hem d’intentar desenvolupar formes d’educar que no mutilin psicològicament als infants i que els permetin acceptar la llibertat i la responsabilitat. Ens referim a infants lliures aquells que desenvolupen formes d’autoregulació naturals. En aquest ordre de coses, l’assemblea es planteja com una experiència educativa capaç d’educar en l’autoregulació, en un marc de llibertat. L’assemblea és un model d’autogovern viable per a una comunitat, que consensua i decideix les normes que han de regir la convivència, així com transforma la seva realitat més present. [...]"
Darrera de l'Esplaieta no hi ha cap federació, cap entitat que n'englobi a d'altres, simplement monitors i monitores de base que busquen crear contrapoder en un àmbit social, el dels esplais i caus, cada vegada més mancat de criteri, de llibertat d'acció i de sentit transformador. Conseqüentment, la revista és plenament autogestionada i autofinançada.
El número 0, corresponent als mesos d'agost i setembre, ha tingut una tirada de 50 exemplars impresos i en funció de l'acceptació que rebi es valorarà la possibilitat d'incrementar les còpies. Podeu demanar-ne a amunikelehendakari@gmail.com . La versió en pdf. per a la seva distribució on-line està en procés.
Sense més, us oferim un extracte d'un dels articles d'aquest número zero:
"Sempre hem estat conscients de la importància de l’educació en un context de llibertat, abans que en un basat en la instrucció o l’adoctrinament. L’educació és un procés que es centra en desenvolupar una individualitat pròpia, i no un pacient ciutadà-consumidor esclau del treball, autòmat professional que paga els seus impostos i/o acaba sent moralista enganyat. No ens enganyem, les idees vigents avui dia referents a educació ofeguen el creixement natural dels infants. L’escola ja fa temps que ha mort, el rapte de la infància és un fet constatat. L’inconformisme social creix i la institució escolar no sap abordar les noves situacions que emanen d’una societat desdibuixada, que l’assetja amb la seva diversitat.
Posats que també acceptem que la família autoritària és un camp de cultiu de problemes psicològics individuals, hem d’intentar desenvolupar formes d’educar que no mutilin psicològicament als infants i que els permetin acceptar la llibertat i la responsabilitat. Ens referim a infants lliures aquells que desenvolupen formes d’autoregulació naturals. En aquest ordre de coses, l’assemblea es planteja com una experiència educativa capaç d’educar en l’autoregulació, en un marc de llibertat. L’assemblea és un model d’autogovern viable per a una comunitat, que consensua i decideix les normes que han de regir la convivència, així com transforma la seva realitat més present. [...]"
(Secció: La cria de l'anarquista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada